L'holocaust espanyol

Odi i extermini durant la Guerra Civil i després

«El dia que va rebre la notícia de la rebel·lió militar al Marroc, un terratinent de Salamanca va ordenar als jornalers de la seva finca que es posessin en fila, en va triar sis i els va matar a trets per donar una lliçó als altres». Així comença aquesta obra apassionant i alhora tràgica sobre la duríssima repressió que va tenir lloc des del mateix esclat de la Guerra Civil espanyola i al llarg de tots els anys que va durar, tant a la zona rebel com a la republicana. Citant noms i cognoms i amb fonts documentades, Preston relata les atrocitats de la violència institucionalitzada a la zona rebel. La repressió dels militars insurrectes (les purgues de Queipo de Llano al sud d'Espanya o el terror estès pel general Mola per les terres de Navarra, Galícia i Castella i Lleó) era una operació teòricament ben fonamentada i meticulosament planejada per aconseguir «eliminar sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros». Davant d'aquesta violència, el bàndol republicà, coneixedor de les notícies que portaven els refugiats sobre les atrocitats dels militars i els bombardejos rebels, va intensificar la repressió, sobretot a Madrid i Barcelona, contra els rics, els banquers, els industrials, els terratinents, els militars i, sovint amb especial crueltat, contra el clergat.  Les dues repressions, la de la zona republicana i la de la zona rebel, van ser molt diferents, tant quantitativament com qualitativament, però totes dues van provocar la mort de desenes de milers de persones, la majoria innocents de tot delicte i fins i tot sense cap militància política.   Preston relata amb exactitud i justesa els sagnants episodis del setge de Madrid pels rebels i la defensa de la capital, el rastre de sang que van anar deixant les forces africanistes de Franco, l'anomenada Columna de la Mort o la tristament famosa matança de dretans a Paracuellos, als afores de Madrid. Es tracta d'una obra excepcional que explica amb tot detall un dels períodes més lamentables del nostre passat, el dels catalans i de tots els espanyols.