Una fuig, l’altra es queda

L’Elena i la Lila, les dues amigues que els lectors van començar a conèixer amb L’amiga genial i Història del nou cognom, ja són dones. S’han fet grans molt de pressa: la Lila es va casar als setze anys, té un fill petit, va deixar el marit i les comoditats i ara treballa en una fàbrica en unes condicions molt dures; l’Elena se’n va anar del barri, va estudiar a Pisa i ha publicat una novel·la que té molt d’èxit i que li ha obert les portes d’un món benestant i culte. Totes dues han intentat trencar les barreres que les volien tancar en un destí de misèria, ignorància i submissió.

Ara les dues amigues naveguen, amb el ritme apassionant a què ens ha acostumat Elena Ferrante, en el gran mar obert de finals dels seixanta i principis dels setanta, un escenari d’esperances i incerteses, de tensions i desafiaments fins aleshores impensables, sempre unides per un vincle fortíssim, ambivalent, que pot quedar soterrat o ressorgir en esclats violents o en trobades que obren perspectives sorprenents.